Classificació dels aïllants

Els aïllants es poden dividir en aïllants de suspensió i aïllants de pilars segons els seus mètodes d'instal·lació; Segons els diferents materials d'aïllament utilitzats, es poden dividir en aïllants de porcellana, aïllants de vidre i aïllants compostos (també coneguts com aïllants compostos); Segons els diferents nivells de tensió utilitzats, es pot dividir en aïllants de baixa tensió i aïllants d'alta tensió; Obtenir aïllants resistents a la contaminació per al seu ús en zones contaminades en funció de diferents condicions ambientals; Deriva els aïllants de CC segons els diferents tipus de voltatge utilitzats; Encara hi ha diversos aïllants per a finalitats especials, com ara barres transversals aïllades, aïllants vidriats de semiconductors, aïllants de tensió per a la distribució, aïllants d'eix de filferro i aïllants de cablejat.
A més, segons les diferents possibilitats d'avaria dels components d'aïllament, es poden dividir en dos tipus: aïllants no trencables tipus A i aïllants trencables tipus B.
Aïllant de suspensió
Àmpliament utilitzat per a l'aïllament i la fixació mecànica de línies de transmissió aèries d'alta tensió i barres flexibles en generació d'energia i subestacions. En els aïllants de suspensió, es poden dividir en aïllants de suspensió de disc i aïllants de suspensió de varetes. L'aïllant de suspensió de disc és el tipus d'aïllant més utilitzat a les línies de transmissió. Els aïllants de suspensió de varetes s'han utilitzat àmpliament a països com Alemanya.
Pilar aïllant
S'utilitza principalment per a l'aïllament i la fixació mecànica de barres i equips elèctrics en centrals elèctriques i subestacions. A més, els aïllants de pilars s'utilitzen sovint com a components d'equips elèctrics com ara interruptors d'aïllament i interruptors de circuit. En els aïllants de pilars, es poden dividir encara més en aïllants de pilars de tipus pin i aïllants de pilars de varilla. Els aïllants de post de tipus agulla s'utilitzen principalment en línies de distribució de baixa tensió i línies de comunicació, mentre que els aïllants de post de vareta s'utilitzen principalment en subestacions d'alta tensió.
Aïllant de porcellana
Aïllants fets de ceràmica elèctrica. La ceràmica elèctrica es cou a partir de quars, feldspat i argila com a matèries primeres. La superfície dels aïllants de porcellana sol estar coberta amb esmalt de porcellana per millorar la seva resistència mecànica, la infiltració impermeable i augmentar la suavitat de la superfície. Entre diversos tipus d'aïllants, els de porcellana són els més utilitzats.
Aïllants de vidre
Els components aïllants són aïllants fets de vidre temperat. La seva superfície es troba en estat de pretensió de compressió. Si es produeixen esquerdes o avaria elèctrica, l'aïllant de vidre es trencarà automàticament en trossos petits, coneguts comunament com "autoexplosió". Aquesta característica elimina la necessitat de detecció de valor zero dels aïllants de vidre durant el funcionament.
Aïllants compostos
També coneguts com aïllants compostos. El component d'aïllament és un aïllant format per una barra de nucli de resina de fibra de vidre (o tub de nucli), una funda de material orgànic i una faldilla de paraigua. Es caracteritza per una mida petita, un pes lleuger, una alta resistència a la tracció i una excel·lent resistència a la contaminació, però la seva capacitat anti-envelliment és inferior a la dels aïllants de porcellana i vidre.
Els aïllants compostos inclouen: aïllants de suspensió de varetes, braços transversals aïllats, aïllants de pilars i aïllants buits (és a dir, mànigues compostes). Les mànigues compostes poden substituir les mànigues de porcellana utilitzades en diversos equips d'alimentació, com ara transformadors, parallamps, disjuntors, mànigues capacitives i terminals de cable. En comparació amb les mànigues de porcellana, no només té els avantatges d'una alta resistència mecànica, pes lleuger i tolerància dimensional petita, sinó que també evita els danys causats per la fragmentació.
Aïllants de baixa i alta tensió
Els aïllants de baixa tensió es refereixen als aïllants utilitzats en línies de comunicació i distribució de baixa tensió. Els aïllants d'alta tensió es refereixen als aïllants utilitzats per a línies de transmissió i subestacions d'alta tensió i ultraalta tensió. Per tal de satisfer les necessitats de diferents nivells de tensió, normalment s'utilitzen diferents quantitats d'aïllants individuals del mateix tipus per formar cadenes d'aïllants o pilars d'aïllament múltiples.
Aïllants resistents a la contaminació
La mesura principal és augmentar o augmentar la faldilla del paraigua d'aïllament o la vora del paraigua per augmentar la distància de fuga dels aïllants i millorar la seva resistència elèctrica en condicions contaminades. Al mateix temps, també es canvia la forma de l'estructura de la faldilla del paraigua per reduir l'acumulació natural de brutícia a la superfície, per tal de millorar el rendiment anti-contaminació de l'aïllant. La distància de fuga dels aïllants resistents a la contaminació s'incrementa generalment entre un 20% i un 30%, o fins i tot més, en comparació amb els aïllants normals.
A les zones amb freqüències de contaminació a la xarxa elèctrica xinesa, és habitual utilitzar aïllants resistents a la contaminació en forma de paraigua de doble capa, que tenen una gran capacitat d'auto-neteja i són fàcils de netejar manualment.
Aïllant DC
Es refereix principalment als aïllants de disc utilitzats en la transmissió de corrent continu. Els aïllants de CC generalment tenen una distància de fuga més llarga que els aïllants resistents a la contaminació de CA i els seus components d'aïllament tenen una resistivitat corporal més alta (no menys de 10 Ω· m a 50 graus). Els accessoris de connexió han d'estar equipats amb elèctrodes de sacrifici (com ara mànigues de zinc i anells de zinc) per evitar la corrosió electrolítica.
Aïllants tipus A i tipus B
El tipus A es refereix a aïllants no trencables, amb una distància de flaix sec no superior a 3 vegades (per a resina colada) o 2 vegades (per a altres materials); El tipus B es refereix a aïllants no trencables, amb una distància de ruptura inferior a 1/3 (per a resina fosa) o 1/2 (per a altres materials) de la distància de flashover en sec. La distància de flaix sec dels aïllants es refereix a la distància més curta que passa per l'aire al llarg de la superfície exterior de l'aïllant; La distància de ruptura es refereix a la distància més curta que travessa el material aïllant del component aïllant