1. Per què es produeixen esquerdes als aïllants:
Els coeficients de contracció i expansió de peces de porcellana, ferro colat i adhesius dels aïllants són molt diferents a diferents temperatures.
Per exemple, en ferro colat, l'agent de calibratge és diverses vegades més gran que el de les peces de porcellana, i fins i tot més de deu vegades, es genera una potència mecànica addicional a les peces de porcellana. Quan la força mecànica supera el límit especificat, l'aïllant es trencarà. Les principals causes de les esquerdes són la mala qualitat i l'ajust inadequat durant la instal·lació.
2. Per què els aïllants es mullen:
Els aïllants s'humecten, principalment per l'entrada d'humitat a la junta entre porcellana i ferro colat o per les butllofes de la fosa. En segon lloc, és causada per la humitat que entra en defectes a l'esmalt (com la falta d'esmalt) i esquerdes o danys a la porcellana.
3. Per què hi ha òxid a la superfície de l'aïllant:
Les parts de ferro colat de l'aïllant produeixen òxid després d'haver-se humit. Quan plou, el flux d'aigua transporta òxid i flueix per la superfície de l'aïllant, formant òxid. L'òxid és una substància conductora, de manera que la faldilla de porcellana s'ha de netejar regularment.
Tenint en compte les possibles causes anteriors de pèrdua d'aïllants i accidents, la detecció preventiva dirigida es pot dur a terme mitjançant els mètodes següents.
1. Mètode de detecció per ultrasons:
El principi és que quan hi ha esquerdes a l'aïllant, les ones ultrasòniques entren o passen a través de l'aïllant i es produiran emissió, refracció i conversió de mode a les esquerdes. Mitjançant el processament de les ones ultrasòniques rebudes, els aïllants deteriorats es poden identificar i detectar eficaçment. , aquest mètode també s'anomena mètode de detecció de defectes i s'utilitza principalment per a proves no destructives d'aïllants d'ampolles de porcellana. Els instruments d'ús habitual inclouen el detector de defectes aïllants HB-TX2 de mesura i control de Hongbo.
2. Mètode d'imatge d'infrarojos:
El principi és que després que els aïllants es deteriorin o la superfície estigui seriosament contaminada, la tensió de distribució de la cadena d'aïllants en funcionament canviarà, el corrent de fuga serà anormal i apareixeran signes d'escalfament o refrigeració local.
Mitjançant la tecnologia de detecció d'infrarojos, es pot obtenir la distribució del camp tèrmic de la cadena aïllant, que correspon a la distribució de tensió de la cadena aïllant. Atès que els aïllants deteriorats provocaran un augment de la temperatura a les esquerdes, un augment del corrent de fuga interna penetrant i del corrent de fuga superficial i una major generació de calor, la temperatura superficial serà més alta.
Segons la comparació entre la temperatura superficial de l'aïllant i la temperatura superficial de l'aïllant normal a la posició corresponent, es pot determinar l'estat de funcionament de l'aïllant. L'inconvenient d'aquest mètode és que quan la resistència d'aïllament de l'aïllant deteriorat està entre 5-10 MΩ, el canvi de temperatura no és evident, cosa que dificulta la distinció mitjançant imatges tèrmiques infrarojes i hi ha una zona cega de detecció.
3. Mètode d'imatge ultraviolada:
El principi de detecció és que quan es produeix una descàrrega a la superfície de l'aïllant, es generarà corona, flashover o arc en funció de la intensitat del camp elèctric, que conté part de la llum ultraviolada. La temperatura anormal de l'equip pot ser detectada directament per la imatge ultraviolada. El desavantatge del procés de descàrrega abans de l'actualització és que és difícil predir el deteriorament dels aïllants abans d'hora.